PROGRAMACIÓ D’ESTUDIS A LA UPF 2005-2006
CONTRIBUCIÓ DE LA UPF A LA RACIONALITZACIÓ DEL SISTEMA
La Universitat Pompeu Fabra acaba d’iniciar el seu quinzè curs. Des de la seva
creació ha dut a terme una intensa trajectòria i avui és una institució amb un potencial reconegut. Els bons resultats obtinguts en la docència i en la inserció laboral, el nivell dels seus serveis i equipaments, el creixement exponencial en la recerca o l’èxit progressiu i mesurable en transferència de coneixement són actius
no només, ni sobretot, patrimoni de la UPF. És evident que han esdevingut valors
del conjunt del país. Per aquest motiu, i en tant que universitat pública amb una
elevada demanda en primera opció, la UPF té l’obligació de posar a disposició del
major nombre d’estudiants la seva activitat docent.
Aquest breu document defineix i argumenta aquest principi que acabem
d’exposar. Conté una proposta sobre les titulacions de grau que la UPF està en
condicions d’ampliar o d’oferir, d’acord amb els àmbits d’actuació que prèviament ha fixat, en consonància amb la demanda existent en determinats camps i
tenint en compte les necessitats de la societat. És clar que aquesta proposta es farà
realitat mitjançant un esforç per part de les persones de la UPF i millorant l’ús
d’espais i equipaments. Un esforç que, sens dubte, la Universitat assumirà donat
que ha de correspondre, i vol, a la confiança que la societat i l’administració han
dipositat en la institució des de la seva creació.
Som conscients dels canvis que, vinculats a la implantació de l’Espai europeu
d’Ensenyament Superior, viu el sistema universitari. Per aquest motiu, la proposta
que figura en aquestes pàgines s’adaptarà convenientment als requeriments derivats de les modificacions que puguin produir-se. Per altra part, adjuntem una relació dels màsters públics que la UPF té intenció d’oferir. El seu format definitiu
dependrà de la configuració legal definitiva per a aquest tipus d’ensenyaments.
La UPF articula la seva activitat en tres àmbits: humanitats i ciències socials, ciències de la salut i comunicació (continguts + tecnologia). Aquesta estructuració
s’evidencia en la implantació territorial de la institució. El setembre del 2006 funcionaran tres àrees centrals d’actuació que es corresponen amb els camps esmentats. Humanitats i ciències socials al campus de Ciutadella, ciències de la salut al
campus del Mar, amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona com a element
clau, i el campus de Ca l’Aranyó, on s’ubicarà la comunicació, amb el Parc Barcelona Media i un plantejament novedós pel que fa a la interrelació entre universitat,
empresa i administració. A banda d’aquests emplaçaments nuclears, la UPF continuarà impartint a l’Eixample formació contínua, mitjançant l’IDEC, i utilitzarà la
resta d’espais per a activitats de suport.
La UPF no pretén ampliar els seus àmbits d’actuació (ciències socials i humanitats, ciències de la salut i comunicació –continguts i tecnologia), sinó potenciar
aquelles titulacions que ja té i oferir-ne de noves estretament vinculades a les que
ja imparteix. Sobretot en aquells camps que requereixen d’equipament especialitzat i d’una bona connexió estable amb empreses i institucions, com és el cas de la
comunicació.
1
D’aquesta manera s’aconseguiran tres objectius. En primer lloc, possibilitar que
un major nombre de persones puguin accedir a la UPF, universitat amb uns bons
resultats constatables. En segon terme, ampliar qualitativament l’oferta existent,
amb accents i matisos que en alguns casos poden esdevenir substancials. En tercer
lloc, rendibilitzar els recursos que actualment té la UPF i adequar la seva activitat
als requeriment de l’actual model de finançament.
Els actius de la UPF, actius del país
El plantejament de la UPF pel que fa a programació no es pot deslligar de la seva
trajectòria ni dels seus valors institucionals. Per aquest motiu pensem que és bo,
d’entrada, sintetitzar quins són els actius més identificables de la nostra Universitat. Una bona pila d’indicadors –molts dels quals figuren al contracte programa
entre la UPF i el DURSI- avalen les dades dels paràgrafs següents. Hem agrupat
les consideracions en quatre apartats: un model de qualitat constrastada,
l’existència d’una demanda consolidada, la preparació de l’organització i l’opinió
dels estudiants.
1. Un bon model al servei de més persones.
El model docent de la UPF té uns trets molt significatius basats en un conjunt de
característiques organitzatives i institucionals que configuren un marc d’estímuls
al bon rendiment en l’estudi, i que la converteixen en una universitat d’unes altíssimes eficàcia i eficiència.
El sistema docent de la UPF es planteja com a objectiu que, a partir d’una alta
exigència acadèmica als seus estudiants, s’assoleixi una resposta positiva
d’aquests, evitant l’allargament excessiu dels seus estudis. La Universitat té la
voluntat de conduir l’estudiant cap a l’obtenció de la graduació just en el temps
previst o en un any més, i que aquesta li garanteixi una formació generalista
d’elevada qualitat, per tal que posteriorment pugui especialitzar-se en determinades àrees a través d’estudis de postgrau.
Alguns indicadors bàsics:
Universitat Pompeu Fabra
Taxa de graduació
(Percentatge de graduats en el temps previst o en un any més respecte cohort inicial-)
Taxa de rendiment
(Percentatge de crèdits supeerats sobre el total de crèdits matriculats)
Taxa d’inserció
(Percentatge de graduats que treballen/total de graduats)
Velocitat d’inserció
(Percentatge de graduats que treballen en els sis mesos següents a
finalitzar els seus estudis)
Internacionalització (I)
(Percentatge de graduats amb estada acadèmica a l’estranger)
Internacionalització (II)
(Percentatge d’estudiants de doctorat estrangers)
2
Curs 2002-03
64.17
81.75
81.6
89.70
20.01
40%
La UPF s’ha dotat d’eines avançades que permetin el professorat aprofundir i avançar decididament en els processos d’innovació i millora de la docència. N’és
un exemple el Programa per a la Qualitat Educativa, però hi ha iniciatives prèvies,
com el Pla d’Innovació i Millora de la Qualitat Docent que situen els estudis de la
UPF en una espiral de qualitat basada en la renovació constant i la innovació pedagògiques.
Universitat Pompeu Fabra
Curs 2002-03
Percentatge d’aules amb materials 52.80
docents electrònics
És voluntat de la UPF posar un professorat competent al servei d’un major nombre d’estudiants. La qualificació del professorat i la seva competència es posa de
manifest en indicadors com la seva dedicació relativa entre la docència i la recerca, estandaritzada a partir dels trams en els dos àmbits, sotmesos a processos
d’atorgament amb una gran diferència avaluativa. Les dades de la UPF posen de
manifest una plantilla amb una alta dedicació i producció investigadora, contrastada en processos d’avaluació externa.
Universitat Pompeu Fabra
Curs 2002-03
Trams de recerca reconeguts al professorat 60.02
funcionari/Trams de docència
La UPF disposa d'uns espais i equipaments de primera línia, amb possibilitats de
més ús.
La Universitat posa a l’abast dels estudiants instal·lacions i equipaments i els mitjans adequats per facilitar el seu esforç i garantir la qualitat de la docència.
Biblioteca Universitat Pompeu Fabra
Estudiants per lloc de lectura
Volums per estudiant
Préstecs per estudiant
Curs 2002-03
4.89
44.3
21.82
La reordenació de la implantació territorial a la ciutat de Barcelona amb la incorporació de nous espais es realitza d’una manera ordenada i planificada perquè
conflueixin les àrees científiques que permeten la UPF oferir una oferta singular
en el conjunt del sistema. Els equipaments previstos a Ca L’Aranyó i el PRBB
neixen amb la voluntat d'establir aliances amb el teixit productiu i empresarial que
ha de comportar beneficis recíprocs, un millor aprofitament dels recursos i el desenvolupament de projectes conjunts mitjançant la transferència de tecnologia i de
coneixements.
La UPF està esdevenint una universitat intensiva en recerca. La recerca i la transferència de coneixement ha experimentat en els darrers anys un increment exponencial
3
Origen dels fons concedits per R+D+I
Administració europea
Administració estatal
Administració autonòmica
Empreses i institucions
Fons propis
Total UPF
2002
3.645
5.130
2.398
2.579
305
12.444
2003
2.516
10.722
2.896
6.207
650
22.991
Les concessions per ajuts a la recerca s'han incrementat gairebé en un 50%,
augment que es fonamenta en els fons estatals i els convenis amb empreses per
a la transferència de tecnologia (especialment per la consolidació de les activitats gestionades a la Fundació UPF)
Participació PDI en recerca
2002
Percentatge de PDI doctor a temps com- 78%
plet implicat en ajuts de recerca
2003
82%
La participació del PDI en activitats de recerca ha experimentat un augment
significatiu, aquesta participació es fa evident en l’elevat nombre d’ajuts de
procedència externa vigents a la Universitat al llarg de l’any 2003
Ajuts Vigents
Nombre d’ajuts vigents
2002
604
2003
893
2. L’existència d’una demanda consolidada
La programació de la UPF per als propers anys en relació a la demanda prové
de dues consideracions inicials.
En primer lloc partim de la constatació d’un desequilibri molt significatiu en
determinades titulacions. Així, mentre algunes universitats compten amb una
demanda en primera opció molt superior a l’oferta proposada, d’altres mantenen sistemàticament una oferta molt per sobre de les sol·licituds en primera
opció. Està clar que cal una replantejament de l’oferta, tant en relació a la demanda global del sistema en determinades titulacions com pel que fa al binomi
oferta / demanda en algunes universitats. És evident que el procés caldrà fer-lo
partint de la situació actual, i amb les valoracions i el suport econòmic que
calgui a aquelles universitats amb una demanda més feble, però calen, de totes
totes canvis, a l’alça i a la baixa, en aquest sentit.
D’altra banda pot resultar interessant mantenir, o fins i tot ampliar, l’oferta en
algunes titulacions quan una universitat ofereix una proposta singular en algun
estudi concret. Sobretot si aquesta singularitat suposa una adaptació enriquidora als requeriments que la societat demana en determinats àmbits, com és el
cas de biologia. En algunes titulacions i en determinades universitats es produeix una doble situació: oferta singular i demanda elevada.
Aplicant aquestes consideracions generals al nostre cas concret i analitzant els
àmbits d’activitat de la nostra institució, podem fàcilment arribar a diverses
conclusions.
4
En el terreny de les ciències socials, la demanda de la UPF té una fortalesa
molt considerable, sobretot si tenim en compte el pes d’aquesta demanda en
relació a la demanda global de les universitats públiques en primera opció. Les
dades referides a les quatre titulacions proposades són molt eloqüents. La demanda en primera opció de Ciències Polítiques a la UPF és el 53,67% de
l’enregistrada, en Dret el 29,94%, en Administració i Direcció d’Empreses el
27.4% i en Ciències empresarials té un pes més petit però molt significatiu: el
16,8%. En tots quatre casos, a més, l’oferta és inferior a la demanda, sobretot a
ADE.
En l’àmbit de les ciències de la salut i pel que fa a la demanda de les titulacions considerades en aquest document, constatem un desfasament important
entre oferta i demanda, especialment en el cas conegut i persistant de Medicina, titulació en què sis de cada deu sol·licitants no poden cursar enguany els
estudis demanats en primera opció. Pel que fa a Infermeria, els centres integrats admeten poc més de la meitat de les persones que sol·liciten entrar i Fisioteràpia encara no un de cada tres. La demanda de Podologia i Logopèdia en
primera opció és menor, però sempre per damunt de l’oferta. Pel que respecta
a Biologia, l’oferta de la UPF ha permès aquest curs incorporar dos de cada
tres sol·licitants.
En l’única titulació de primer i segon cicle que la UPF ofereix en l’àmbit de
continguts de comunicació, Comunicació Audiovisual la UPF només ha pogut
donar cabuda a poc més de la quarta part de les persones que volien accedir a
aquests estudis. La demanda en primera opció d’aquesta titulació és el 59,43%
del total.
Pel que fa a Enginyeria Tècnica en Informàtica, el pes de la demanda en relació al conjunt és el 14,73%, força per damunt de tres de les universitats que
ofereixen aquests estudis. La definició d’una oferta reduïda no permet ni tan
sos incorporar a la nostra universitat la meitat dels sol·licitants.
UB
UAB
ADE
500 / 605
230 / 284
70 / 84
Ciències empresarials
800 / 726
330 / 386
210 / 225
Biologia
320 / 357
280 / 226
125 / 76
Biotecnologia
UPC
UdG
UdL
200 / 109
URV
UPF
O/D
O-D
O-D UPF
160 / 94
168 / 403
1128 / 1470
342
235
160 / 149
270 / 323
1970 / 1918
53
60 / 79
785 / 738
29
80/314
Medicina
234 / 876
Infermeria
150 / 405
280 / 406
80 / 135
80/314
234
105 / 232
113 / 257
732 / 1771
1039
75 / 87
150 / 200
455 / 827
372
160 / 493
333
Comunicació audiovisual
80 / 200
Periodisme
325 / 707
325 / 707
382
Publicitat i R P
85 / 267
85 / 267
182
573 / 638
65
E T en Informàtica
80 / 105
105 / 135
80 / 293
60 / 141
80 / 71
80 / 42
126 / 50
42 / 94
3. Una organització flexible i dinàmica, orientada a la millora constant.
5
213
52
Oferir amb les mateixes garanties que en l’actualitat els estudis que es proposen requereix, sense cap mena de dubte, un nou esforç i una atenció especial
per part dels responsables de la institució, del professorat i del personal
d’administració i serveis. Caldrà també una millora en la gestió i avançar en la
racionalització d’activitats, serveis i equipaments.
La UPF ha començat ja aquest procés, singularitzat en diverses actuacions i
l’afronta amb il·lusió i compromís.
◊ Esforç de les persones.
◊ Racionalització de l’ús d’espais, serveis i equipaments.
◊ Lleuger recorregut en la dedicació del professorat (ràtio professors
/ estudiants a temps complet)
◊ Estructura administrativa amb possibilitats de canvis i adaptacions
a noves necessitats (reestructuracions)
4. L’opinió dels estudiants
Un 94% dels estudiants de la UPF estarien disposats a recomanar aquesta universitat a altres persones. Un 73% afirma que “segur que sí” que la recomanarien i un 21% “potser sí”. Els estudiants de la UPF tenen una visió directa sobre el que significa estudiar a aquesta institució. Per això té un valor fonamental la seva opinió i la volem explicitar aquí perquè, lògicament, la satisfacció
dels usuaris, en aquest cas els alumnes, és un dels actius més importants de la
nostra universitat quan ens referim a la docència.
La UPF ha realitzat dues enquestes de valoració del sistema i d l’organització
de l’ensenyament, una l’any 1999 i una altra el 2003. A fi i efecte de poder
comparar-les, s’han mantingut les mateixes preguntes en totes dues actuacions, tant pel que fa a la UPF com a universitat, els estudis, els serveis,
l’organització i els equipaments. Cal destacar que l’enquesta del 2003 s’ha fet
a un total de 2.500 estudiants.
Pel que fa a la valoració de la satisfacció dels estudiants en relació als estudis
que cursen, en una forquilla d’1 a 9, que va “gens satisfet” a “totalment satisfet”, els estudiants han donat un 7,1 el 2003. El 1999 la puntuació va ser de
6,1.
Increment de l’activitat i consolidació del finançament que rep la UPF
Una part de la subvenció que la UPF rep del DURSI per a la seva activitat habitual és en funció de la quantitat que rebia el 31 de desembre del 2001. És a dir: una
qüestió és la xifra que hauria de rebre la institució en funció de l’actual model de
finançament i una altra és la que rep realment, per sobre d’aquesta quantitat.
L’any 2002 aquesta aportació, sota l’epígraf “complement de transició”, era el
31,5% de la subvenció ordinària aportada per la Generalitat. Dos anys després
aquesta xifra és el 21,2%, la qual cosa representa la disminució de pràcticament
una tercera part (32,7%) d’aquest complement en termes percentuals. S’ha produït, és evident, un esforç important per tal de mantenir el mateix nivell de qualitat,
sense oblidar, al mateix temps, el compromís d’alinear la subvenció anual de la
universitat amb la que resulta dels paràmetres del model.
La implantació de nous estudis a la UPF no generarà ni un increment de
l’aportació que actualment realitza el DURSI, ni tampoc una disminució directa
6
del que reben la resta d’universitats. La UPF rebrà, a la pràctica, els mateixos recursos econòmics, si bé ho farà progressivament en funció de l’activitat que realitza i no en funció de l’existència d’una subvenció històrica inicial.
En síntesi, la UPF rebrà el mateix però, per l’increment de la seva activitat, la subvenció s’adequarà amb molta més rapidesa de la inicialment prevista, al nou
model.
Coincidiran, així, la subvenció teòrica i la real, ajudant a tancar definitivament
l’esmentat procés d’alineació.
Complement de transició en relació al total de la subvenció ordinària
2002
2003
2004
Percentatge sobre el
31,5
27,2
21,2
total
La proposta
Ateses les consideracions expressades en els apartats anteriors, la proposta de
programació que fa la UPF per al curs 2005-2006 és la següent:
1. Ciències Socials i Humanitats.
Nou grup d’Administració i Direcció d’Empreses.
Nou grup de Ciències Empresarials.
Màsters.
2. Ciències de la salut.
Medicina.
Biotecnologia
Bioquímica
Infermeria.
Màsters.
3. Comunicació (tecnologia + continguts).
Nou grup de Comunicació Audiovisual.
Periodisme de primer i segon cicle.
Publicitat i Relacions Públiques.
Ampliació d’Enginyeria Tècnica en Informàtica.
Ampliació d’Enginyeria en Telecomunicacions.
Màsters.
7